Pisos als locals dels cooperadors?

Avui han fet un ple extraordinari a l’Ajuntament per aprovar el pressupost de l’any que ve. El govern municipal va presentar el Programa d’Actuació Municipal (PAM) en un simulacre de procés participatiu que des de la CUP ja vam qüestionar en l’audiència pública. Als que ens interessavem per saber què faran amb els diners de tothom no ens van donar el document sobre el qual suposadament anavem a parlar fins a la porta de l’acte. Em va
sobtar llegir al PAM de l’any que ve que hi havia una partida destinada a la "redacció del projecte de construcció de 19
habitatges al carrer Cristina-Rierot en solar de la Fundació
Cooperadors de Mataró
" i tot seguit "redacció del projecte de
construcció de 6 habitatges al carrer Meléndez en solar de la Fundació
Cooperadors de Mataró
".[@more@]

A Mataró tenim set locals aixecats entre finals del segle XIX i principis del XX pel
potent moviment cooperativista. Acabada la guerra del 1936-1939 els vencedors els van requisar, igual que els "papers" segrestats a Salamanca. Havien estat construïts per la gent cooperadora
com a espais d’esbarjo o com a centres de distribució d’aliments. Els edificis han sobreviscut al franquisme i ara els volen enderrocar per fer-hi pisos? A mi això no em quadra.

Treballo en una cooperativa: faig
la feina que m’agrada i em relaciono amb els companys i companyes de la
manera que trobo més justa: d’igual a igual, sense "amo",
compartint feina i responsabilitats… Diverses cooperatives de la ciutat vam
començar a trobar-nos en sopars-xerrada per fer-nos costat els uns als
altres, i d’aquí en va sortir Mataró Cooperatives, que s’ha aixoplugat sota el paraigua de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

En aquestes trobades un dels socis de la Unió de Cooperadors ens explicava la seva teoria de "la multiplicació dels pans i els peixos". La teoria és la següent: com que el patrimoni són uns locals actualment situats estratègicament a l’Eixample de Mataró –s’havien edificat als afores–, i el seu ús ha de ser la promoció dels valors cooperativistes, es tracta de doblar-ne els metres quadrats tot canviant els edificis pel doble de metres en naus industrials als afores de la ciutat d’avui. A mi aquesta teoria no em convenç gens, però no seré jo qui la discuteixi. Però hi trobo una pega molt elemental: ara mateix no hi ha ni un sol metre quadrat d’aquests edificis dedicat oficialment a promoure els valors cooperativistes. Les matemàtiques mai han estat el meu fort, però em van ensenyar que el doble de zero és igual a zero. Què en farem del doble de zero en polígons industrials? No seria més lògic rehabilitar i començar a donar vida als locals del patrimoni?

Ara fa pocs dies es presentava públicament la "Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró pel Foment de l’Economia Social i la Rehabilitació Urbana". És una entitat formada al 50% per cooperadors i al 50% pels polítics amb representació institucional a l’Ajuntament, presidida per l’Alcalde amb vot "de qualitat". Ens explicaven que aquesta és la fórmula que permetria implicar la Casa Gran per així poder desencallar la recuperació del patrimoni. Segur que era l’única fórmula? És la manera més encertada? A mi el que em fa més mala espina és aquest nom tan llarg que li han posat a la Fundació. Quina relació té la "Rehabilitació Urbana" amb el foment dels valors cooperatius? Què vol dir "rehabilitació urbana" per als governants actuals? Ho estan deixant ben clar: enderrocar cases i/o soterrar teatres per fer lloc a pisos, minipisos i micropisos –això sí, "habitatge públic"–.

I què es pensa fer amb un patrimoni de tota la ciutat?

PATI DEL CAFÈ NOU

De ben menut, el pare m’havia dut a l’okupació d’un d’aquests locals, el Pati del Cafè Nou. Així els cooperativistes recuperaven l’ús legítim que la legalitat franquista els havia robat. Aquest espai s’ha omplert de vida i activitats, com ara cinema a l’aire lliure, els sopars a la fresca els estius, el sopar-concert d’una Trobada independentista l’any 1988, l’acte de comiat de la meva germana Helena, festes de benvinguda a nadons com la Carla

Però aquesta setmana hem sabut que el regidor Arcadi Vilert ja es frega les mans mentre en planifica l’enderroc per a fer-hi un aparcament subterrani. La darrera moda urbanística, doncs, serà soterrar teatres i altres equipaments per a fer-hi pisos a sobre. No en tenen prou amb enderrocar desenes de cases de cós cada any per a fer-hi pisos? Segons ha dit el mateix regidor d’Urbanisme, cada any es construeixen 400 o 500 minipisos on hi havien cases del Centre i l’Eixample. D’això ell en diu "reciclar". Soterrar i enderrocar: tot sigui per fer pisos, pisos i més pisos. Què volen aquesta gent?

L’ESTELLA

També es va recuperar de facto el local de la cooperativa l’Estrella, al carrer Meléndez, davant del Teatre Monumental. Aquí durant la meva infantesa i adolescència s’hi feia una campanya de venda de joguines cada Nadal, i actualment hi ha la cooperativa de consum de productes biològics l’Estrella, que ha adoptat el nom d’un local que continua ben viu tot i no tenir teulada.

Aquest un dels edificis que el PAM ja defineix com a "solar"per a fer-hi sis pisets. Per què li diuen "solar" si encara avui és un edifici viu?

L’ATENEU

L’Ateneu que hi havia entre el carrer Palmarola i el carrer Deu de Gener es va cremar als anys vuitanta, i ara és un solar que l’Ajuntament utilitza com a zona blava d’aparcament de cotxes.

Fins que no es decideixi quin ús s’hi dóna, per què no es destinen els diners recaptats pels parquímetres al foment de l’ideari cooperativista o a rehabilitar altres locals?

CARRER MONTSERRAT

El local del carrer Montserrat se’l van quedar els de l’Alianza Mataronense, que hi van construïr pisos d’oficines.

Aquest edifici, de moment es dóna per perdut. Enderrocant-lo, els que l’havien robat el van fer desparèixer i com que ara ja no existeix ningú s’atreveix a reclamar-lo. És el que pot passar amb tots els locals que vagin a terrra: desapareixeran del nostre imaginari.

EL CAFÈ DE MAR

El Cafè de Mar havia estat un magatzem de l’Alianza fins que a finals dels noranta diversos col·lectius de joves hi vam iniciar el moviment esquàter contemporani mataroní. L’experiència va durar uns quants anys però no va acabar de quallar, i quan el darrer okupa va haver marxat voluntàriament algú es va cuidar d’arrencar-ne la teulada. Es veu que hi ha gent que prefereix que un edifici s’ensorri abans que li doni vida algú que no surt a les escriptures, tal com ha passat amb La Bòvila.

Quan van demolir la teulada, hi havia sobre la taula un projecte amb PUMSA consistent a fer-hi a sobre pisos de vidre segons la teoria de "la multiplicació dels pans i els peixos". Doblarien els metres quadrats i la meitat serien per a PUMSA i la meitat per al moviment cooperatiu. En aquella època la Federació de Cooperatives de Catalunya s’estava plantejant comprar una seu. A l’autor de la teoria de la duplicació li vaig "regalar" la idea de proposar a la FCTC que obrís la seva seu nacional al Cafè de Mar a canvi de fer-hi les obres de rehabilitació de l’edifici. Des del punt de vista cooperatiu, quin millor ús se li podia donar? Com a ciutat, Mataró seria la capital catalana del cooperativisme. Però sembla que això no interessava tant com fer tractes amb PUMSA i la idea "regalada" no va circular.

CASA DE CÓS AL CAMÍ RAL

A la Festa de Mataró Cooperatives de fa un parell d’anys vam fer una ruta en bicicleta pels locals del patrimoni i ens vam aturar davant la casa de cós del Camí Ral. Havia estat un magatzem de distribució d’aliments i tenia una vagoneta amb rails per entrar els sacs de llegums fins al fons de la casa.

Ara ja ningú ho podrà veure. És un dels "solars" sobre els quals s’ha aixecat el macroedifici on ara hi ha Actúa. Hi ha qui s’ha qüestionat la mnaera com aquesta cooperativa va guanyar el concurs "públic" per instal·lar-s’hi… Quan van reurbantzar la plaça de Can Xammar em va agradar poder veure el mar des del balcó que s’aixecava sobre la muralla romana. Per un cop m’agradava un projecte urbanístic de l’Ajuntament, però m’han caigut els collons a terra quan m’he trobat que davant del mirador al mar hi han aixecat un edifici mastodòntic i ara tenim unes fantàstiques vistes al formigó armat. Què se n’ha fet de la casa de la vagoneta? Ara estan enderrocant tota la filera de cases del carrer Hospital per aixecar-hi encara més pisos. No hi ha una altra manera de fer les coses?

CARRER CRISTINA-RIEROT

Una altra part del nostre patrimoni on el Govern municipal hi vol aixecar 19 pisos. Els veïns de la zona de l’Havana fa temps que hi reclamen un casal per al barri, però està clar que segons les autoritats els pisos són més necessaris per a la nostra ciutat. Aquest és el Mataró que volen? Jo no.



Quant a joanjubany

Descripció llarga sobre mi mateix
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Pisos als locals dels cooperadors?

  1. Se trata de un excelente article.Thank usted para compartir!@

Els comentaris estan tancats.